Cor de dol, cor renascut
En la claror t'estimaven les fibres
Com si l'ahir esvaïra les petges
I el cor de dol esclatara de joia
Primaveral amb la llavor florida.
Goig del carrer, glossava el vell poeta
Meravellat del miracle de viure
Com ara jo, que et retrobe amansida,
Cor renascut enmig les fèrtils cendres.
1 comentari:
Amb un cor adolorit
per la mort d’un amic
espero pacient el moment
de recordar un passat
recent d’imatges fixes
i paraules quietes,
d’un vent que refreda els ossos
i amanseix l’espera
d’un vell que està sol.
Esperaré la llum de la primavera
per llegir el diari
i comentar amb veu alta les notícies
com si em poguessis escoltar.
Riurem l’acudit,
si els riurem plegats,
perquè n’estic segur,
que sempre estaràs al meu costat.
Publica un comentari a l'entrada