Ritual

La seua mà experta

sap entaforar els desitjos

amb tèrbols misereres,

amb mantres que remoregen

gronxats per vents de mitjatarda.

Sap tant de les matèries dúctils

que amb ulls tancats encertaria la barreja.

I ho fa rutinàriament,

no sense alguns grúmols de recança,

val a dir-ho.

Culpes assaonades amb argila.

Sorra assentada amb temors.

Bufa, aqueferat, un llebeig solitari

que ofega les guspires a l'estany,

al temps que el morter qualla.

Les hores enterques

Fugiries

per la finestra grisa,

grisa seria la fugida,

orquestraries un pla innocent

que t'alçara cos amunt

cap a l'alumini tèrbol.

Suspesa a la volta celístia

marxaries cap a ell

i per ell,

al port, a un veler, a la vida

i allà on et fos menester

per maldar, per burlar

la crua visió de romandre

asseguda sobre el teu sec cadàver,

damunt el seti hostil

de les hores enterques

al tall, a la taula i a l'aula,

fitant com peixen les pluges

a les verdes pastures

de pins i palmeres,

a les cases i als horts,

al llom del gos pastor

sol per sempre als tarongers

i a la recança tota

de l'hivern

que agonitza.

FRACTURA

Ara, per fi, ja ets trencada.

Tants anys, la insistència

de tantes serres esmolades

i ha bastat la lenta, la tènue coltellada

d'un parell d'hiverns sense neu

per, al remat, migpartir-te.

I et brolla per les escletxes

un mercuri trist

que esquitxa els vidres,

et neguiteja el rostre,

et retorna la rotunditat

de les meitats trencades.

En la nova desconeixença
admetràs, alleugerida,

el descans de la derrota,

car doblegar-te

era més dolorós

que aquesta fractura neta.

Primer de maig

Primer de maig.

Cap pena avui m'acora.

La multitud -diguem-li així-

clivella el silenci del Carrer del Mig

com la dent d'una desferra revolucionària.

Guixen interrogants, a Santa Clara,

les paradetes dels llibres.

Dues dones em regalen

una capsa carregada d'intencions.

És cabdal assenyalar, a aquesta alçada,

la treva momentània

d'un hivern que no se'n va,

per molts motius, -ocults molts d'ells-.

Un cop vaig observar

-tardor, molí enrunat, el nuvi enamorat i cruel-

que alguns ocells
semblen detenir-se, aparentment estàtics,

enmig la volta del cel de la vesprada,

per a emprendre en un instant

un moviment en picat.

Aviat jo semblaré detenida

entre els corredors de llibres

i cauré fins a esclafar-me

contra un estany que em somriu.

L'home i jo seurem humils,

en positures semblants,

escudats d'un cert neguit

per sengles llibres.

I ara el record és

d'una dignitat aristocràtica.