Però
encara ets a temps d’aprendre
que
l’estiu formidable que inaugures
pot
lluir l’infinit... (J. Porcar)
Si pogueres
guixar per sempre
la paraula estiu
al mur,
compondre la foto
fixa
de les esperes
d'infant,
de les promeses
eufòriques,
de l'amor
empremtat
a tothora a la
pell,
de la sesta
zumzejant
a trenc de xardor
i silenci,
si pogueres
sobreposar les
busques
allà on el plaer
i l'espera
tocaven a l'hora
en punt,
ho faries?
