La realitat mostra nombrosos inconvenients. Per exemple, no tindre a l'abast la càmera just quan passes per aquell solar on les màquines s'afanyen a amuntegar la terra emmatollada, i sota el puig recent erigit, tres agrons es posen, mostrant una resistència pacífica contra el desnonament. D'altres inconvenients couen més i per tant són més difícils de contar. No obstant això, seguirem informant.
Inconvenients
La realitat mostra nombrosos inconvenients. Per exemple, no tindre a l'abast la càmera just quan passes per aquell solar on les màquines s'afanyen a amuntegar la terra emmatollada, i sota el puig recent erigit, tres agrons es posen, mostrant una resistència pacífica contra el desnonament. D'altres inconvenients couen més i per tant són més difícils de contar. No obstant això, seguirem informant.
Si pogueres
Però
encara ets a temps d’aprendre
que
l’estiu formidable que inaugures
pot
lluir l’infinit... (J. Porcar)
Si pogueres
guixar per sempre
la paraula estiu
al mur,
compondre la foto
fixa
de les esperes
d'infant,
de les promeses
eufòriques,
de l'amor
empremtat
a tothora a la
pell,
de la sesta
zumzejant
a trenc de xardor
i silenci,
si pogueres
sobreposar les
busques
allà on el plaer
i l'espera
tocaven a l'hora
en punt,
ho faries?
Llegint "Els estius"
Avui,
el teu setembre de núvols transatlàntics
és tan sols una línia inabastable,
un horitzó estrany de veure.
Any rere any,
es reformula
aquesta operació ingènua
de creure que l'estiu
serà una platja eterna,
d'esperar que vindrà
la mateixa infantesa
de barraques i rumbes
i llavors de girasol,
la veu de la mare,
l'entrepà afamat,
el rellotge màgic d'una jove sirena...
Avui,
que tant costa d'alenar,
bufarà un llebeig il·lusori,
almenys un xafogós instant.
Ritual
La seua mà experta
sap entaforar els desitjos
amb tèrbols misereres,
amb mantres que remoregen
gronxats per vents de mitjatarda.
Sap tant de les matèries dúctils
que amb ulls tancats encertaria la barreja.
I ho fa rutinàriament,
no sense alguns grúmols de recança,
val a dir-ho.
Culpes assaonades amb argila.
Sorra assentada amb temors.
Bufa, aqueferat, un llebeig solitari
que ofega les guspires a l'estany,
al temps que el morter qualla.
Les hores enterques
Fugiries
per la finestra grisa,
grisa seria la fugida,
orquestraries un pla innocent
que t'alçara cos amunt
cap a l'alumini tèrbol.
Suspesa a la volta celístia
marxaries cap a ell
i per ell,
al port, a un veler, a la vida
i allà on et fos menester
per maldar, per burlar
la crua visió de romandre
asseguda sobre el teu sec cadàver,
damunt el seti hostil
de les hores enterques
al tall, a la taula i a l'aula,
fitant com peixen les pluges
a les verdes pastures
de pins i palmeres,
a les cases i als horts,
al llom del gos pastor
sol per sempre als tarongers
i a la recança tota
de l'hivern
que agonitza.
FRACTURA
Ara,
per fi, ja ets trencada.
Tants anys, la insistència
de tantes serres esmolades
i ha bastat la lenta, la tènue coltellada
d'un parell d'hiverns sense neu
per, al remat, migpartir-te.
I et brolla per les escletxes
un mercuri trist
que esquitxa els vidres,
et neguiteja el rostre,
et retorna la rotunditat
de les meitats trencades.
En la nova desconeixença
admetràs, alleugerida,
admetràs, alleugerida,
el descans de la derrota,
car doblegar-te
era més dolorós
que aquesta fractura neta.
Primer de maig
Primer
de maig.
Cap
pena avui m'acora.
La
multitud -diguem-li així-
clivella
el silenci del Carrer del Mig
com
la dent d'una desferra revolucionària.
Guixen
interrogants, a Santa Clara,
les
paradetes dels llibres.
Dues
dones em regalen
una
capsa carregada d'intencions.
És
cabdal assenyalar, a aquesta alçada,
la
treva momentània
d'un
hivern que no se'n va,
per
molts motius, -ocults molts d'ells-.
Un
cop vaig observar
-tardor,
molí enrunat, el nuvi enamorat i cruel-
que
alguns ocells
semblen detenir-se, aparentment estàtics,
semblen detenir-se, aparentment estàtics,
enmig
la volta del cel de la vesprada,
per
a emprendre en un instant
un
moviment en picat.
Aviat
jo semblaré detenida
entre
els corredors de llibres
i
cauré fins a esclafar-me
contra
un estany que em somriu.
L'home
i jo seurem humils,
en
positures semblants,
escudats
d'un cert neguit
per
sengles llibres.
I
ara el record és
d'una
dignitat aristocràtica.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)