![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzuWUdjJWUhf7_v2ZK5PrmRAuE809H3YjUl-IQ0u8MbOYm5WBdFA93l_zb5jMk0knAWOIK_Q0G6q0of4Lu4exsl72Nt_7NVcKUwu7dStvqNJOjxanfVwQbeQRXIJ6VTuYs9_yy10yaONU/s200/deomises1.jpg)
Escrius amb l'esperança a les tintes
i esclaten en plor les frèssies, trasbalsades.
S'han vessat les paraules com adob
mentre la fam i l'afany
serpentegen per les dunes de nostàlgia.
Embastes els madrigals
amb fils de cotó i de saba,
i en la costura dels versos,
oh amic, em fas fremir.
M'aculls, si obert de bat a bat,
i em talles l'aram del cor.
Tanque els parpres i m'adorm.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada