No us deixeu enganyar:
No està vençuda.
Tan sols rendida a l’evidència
D’aquell immens rellotge,
Que fora de camp anuncia
Que és l’hora de canviar
Pedres per ales,
Marees per muntanyes odorants.
I la seua pell enrojolada?
És rosella en primavera
O llarga travessia del desert.
I si alguna gràcia demana
És que mai la passió faça fugina
del cor inquiet que la belluga.
1 comentari:
No ens deixem enganyar, les teves paraules obren camí capa veritats dibuixades en el cos d'una dona.
I sí, aquesta vida imaginada, existeix en el cos d'un cor que batega després dels mots...
Publica un comentari a l'entrada