Teníem còmplices (Dibuixets i versets)


Poema inspirat en imatge de rnbonet
http://dibuixetsiversets.blogspot.com.es/


Recorda’m nua en la penombra
Com es recorda el vi vessat

I besat de boca a boca.

Amb l’humil esperança rere el cos,

Treva momentània al que no és.

El que és, ho saps:

Una habitació senzilla

I de la finestra estant,

Els geranis contemplant-nos,

Còmplices muts i acolorits.

Ells, i la penombra.

2 comentaris:

qui sap si... ha dit...

Et recordo a la penombra,
els teus de gat,
espurnes de vida quieta,
la lluna de visita
al forat del finestró
et mig dibuixa a la foscor.
La taula amb olor de vi,
de vi tombat,
la copa ajaguda
com tu hi estaves abans,
m’ensenya
els teus llavis pintats.
Jo recordo el camí
per on m’has fet anar,
del llit al cel,
passant pel finestral,
a sota el teu cos
que m’estava cercant.

qui sap si... ha dit...

els teus de gat,
volien dir:
els teus ulls de gat,

perdona