Adéu, adéu a la poesia, al vers nocturn. A la musa, al poeta.
És hora de canviar els signes alfabètics,
La llengua, el metre, la retòrica.
Del mot renascut florirà la pell guarida
Al mínim preu d’un silenci curt, anestèsic.
És d’una seguretat gairebé tautològica,
de profecia autocomplerta, d’axioma si voleu,
que l’oblit brollarà tot havent deixat bells cadàvers
estesos al full guarnit d’arnes on dies enrere
les mans gargotejaven tota la bellesa
que insomnes ulls havien xuclat de la mateixa mare terra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada