Sóc una dona porfidiosa.
Com aquell tipus que s’entestava
a fer parlar una pedra.
Pe dra...
P e d r a...
Pedra.
Ella no diu res.
Tu no dius res.
Ell –et parlaré a partir d’ara en tercera persona-
no diu res.
Se m’ocorre enginyar
que si la pedra no ve a mi,
aniré jo a la pedra,
o millor: seré pedra.
Pe dra...
P e d r a...
Pedra.
...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada