Em creix la lluna al ventre:
Una lluna plena, perlada de tu,
Oh llop o nit.
Llunyanament llances ecos,
Udols desitjosos per sargir-me
Algunes velles ferides
Sense copsar a penes
Que les que s’obriran
Seran més fondes,
més incurables.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada