És buit.
Aquest moment és buit,
I la matèria sura flonja,
Aèriament intangible.
Hauria dit que et veia
Per un instant fugisser
Somriure’m,
Fer-te cos,
Llençar-me un petó de lluny
Entre penombres…
Però t’has esvaït.
Bona nit per a ningú,
-Em plore-.
I tanque els ulls fins demà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada