Esdevinc

Canvia el sol, la lluna,
el decurs dels astres.
Puja i baixa la marea
I jo amb tots ells.
Esdevinc foc aeri quan ahir
Era cendra esparsa,
Perquè així em necessite
Ara,
Ací.
Sóc amb mi, amor,
Asseguda sobre una roca bullent,
Abrusada la gola de pors impacients,
Esperant que em confesses,
Que em crides
O que em murmures
Que em desitges tant
Que et fa mal.