Primer de maig



Primer de maig.
Cap pena avui m'acora.
La multitud -diguem-li així-
clivella el silenci del Carrer del Mig
com la dent d'una desferra revolucionària.
Guixen interrogants, a Santa Clara,
les paradetes dels llibres.
Dues dones em regalen
una capsa carregada d'intencions.
És cabdal assenyalar, a aquesta alçada,
la treva momentània
d'un hivern que no se'n va,
per molts motius, -ocults molts d'ells-.
Un cop vaig observar
-tardor, molí enrunat, el nuvi enamorat i cruel-
que alguns ocells
semblen detenir-se, aparentment estàtics,
enmig la volta del cel de la vesprada,
per a emprendre en un instant
un moviment en picat.
Aviat jo semblaré detenida
entre els corredors de llibres
i cauré fins a esclafar-me
contra un estany que em somriu.
L'home i jo seurem humils,
en positures semblants,
escudats d'un cert neguit
per sengles llibres.
I ara el record és
d'una dignitat aristocràtica.

4 comentaris:

Estonetes ha dit...

Què bonica estampa.

Eduard ha dit...

Se li suposa urgència a aquest poema, d'un 1 de maig publucat un 1 demaig. Tal vegada ens parla d'un any anterior, no sé. En tot cas, es precipita com l'oell que cau frenètic en picat sobre el buit de la tarda. Feliç i audaç.

helena arumi ha dit...

Quin plaer tornar a llegir-te i endinsar-me en aquest teu pensament que em trasbalsa de tan lúcid i punyent.

Molts petons!

(gyps)

Rosabel Gumbau González ha dit...

Efectivament, Eduard, el poema és a partir del Primer de maig de l'any passat.

Helena Arumi, molts besets per tu també.

A Estonetes, gràcies per la visita.