Si pogueres



Però encara ets a temps d’aprendre
que l’estiu formidable que inaugures
pot lluir l’infinit... (J. Porcar)



Si pogueres
guixar per sempre
la paraula estiu al mur,
compondre la foto fixa
de les esperes d'infant,
de les promeses eufòriques,
de l'amor empremtat
a tothora a la pell,
de la sesta zumzejant
a trenc de xardor i silenci,
si pogueres
sobreposar les busques
allà on el plaer i l'espera
tocaven a l'hora en punt,
ho faries?

Llegint "Els estius"






Avui,
el teu setembre de núvols transatlàntics
és tan sols una línia inabastable,
un horitzó estrany de veure.
Any rere any,
es reformula
aquesta operació ingènua
de creure que l'estiu
serà una platja eterna,
d'esperar que vindrà
la mateixa infantesa
de barraques i rumbes
i llavors de girasol,
la veu de la mare,
l'entrepà afamat,
el rellotge màgic d'una jove sirena...
Avui,
que tant costa d'alenar,
bufarà un llebeig il·lusori,
almenys un xafogós instant.