Primer de maig


PRIMER DE MAIG

Primer de maig.
Cap pena avui m'acora.
La multitud -diguem-li així-
clivella el silenci del Carrer del Mig
com la dent d'una desferra revolucionària.
Guixen interrogants, a Santa Clara,
les paradetes dels llibres.
Dues dones em regalen
una capsa carregada d'intencions.
És cabdal assenyalar, a aquesta alçada,
la treva momentània
d'un hivern que no se'n va,
per molts motius, -ocults molts d'ells-.
Un cop vaig observar
-tardor, molí enrunat, el nuvi enamorat i cruel-
que alguns ocells
semblen detenir-se, aparantment estàtics,
enmig la volta del cel de la vesprada,
per a emprendre en un instant
un moviment en picat.
Aviat jo semblaré detenida
entre els corredors de llibres
i cauré fins a esclafar-me
contra un estany que em somriu.
L'home i jo seurem humils,
en positures semblants,
escudats d'un cert neguit
per sengles llibres.
I ara el record és
d'una dignitat aristocràtica.

Tanka de les magranes


 
Furtes magranes
com si el món s'acabara
si les deixares
penjant esponeroses
a l'albir del setembre.
Aquest bloc literari i la seua administradora estan en procés de 
RESET

Bon estiu!

Roders


Escampats pel triangle immens que avui és nostre,
niats els ulls amb milanes voltoneres,
voregem la son cargolada dels flamencs,
tot subjectant amb cura unes brides invisibles
que amb plaer, -som tan humans- desfermaríem.
Passegem per a nosaltres, per a ningú i tothom,
fosos amb les llacunes i les promeses d'arrossars
com si tot l'ecosistema depenguera de nosaltres
i desant, en la deriva, records, paraules, anhels,
al bell mig de la terra fanguejada.

Inconvenients


La realitat mostra nombrosos inconvenients. Per exemple, no tindre a l'abast la càmera just quan passes per aquell solar on les màquines s'afanyen a amuntegar la terra emmatollada, i sota el puig recent erigit, tres agrons es posen, mostrant una resistència pacífica contra el desnonament. D'altres inconvenients couen més i per tant són més difícils de contar. No obstant això, seguirem informant.







Si pogueres



Però encara ets a temps d’aprendre
que l’estiu formidable que inaugures
pot lluir l’infinit... (J. Porcar)



Si pogueres
guixar per sempre
la paraula estiu al mur,
compondre la foto fixa
de les esperes d'infant,
de les promeses eufòriques,
de l'amor empremtat
a tothora a la pell,
de la sesta zumzejant
a trenc de xardor i silenci,
si pogueres
sobreposar les busques
allà on el plaer i l'espera
tocaven a l'hora en punt,
ho faries?