Primer de maig


PRIMER DE MAIG

Primer de maig.
Cap pena avui m'acora.
La multitud -diguem-li així-
clivella el silenci del Carrer del Mig
com la dent d'una desferra revolucionària.
Guixen interrogants, a Santa Clara,
les paradetes dels llibres.
Dues dones em regalen
una capsa carregada d'intencions.
És cabdal assenyalar, a aquesta alçada,
la treva momentània
d'un hivern que no se'n va,
per molts motius, -ocults molts d'ells-.
Un cop vaig observar
-tardor, molí enrunat, el nuvi enamorat i cruel-
que alguns ocells
semblen detenir-se, aparantment estàtics,
enmig la volta del cel de la vesprada,
per a emprendre en un instant
un moviment en picat.
Aviat jo semblaré detenida
entre els corredors de llibres
i cauré fins a esclafar-me
contra un estany que em somriu.
L'home i jo seurem humils,
en positures semblants,
escudats d'un cert neguit
per sengles llibres.
I ara el record és
d'una dignitat aristocràtica.

1 comentari:

Eduard ha dit...

Ara que l'hivern sembla declarar-se sense treva, empès pels vents del nord, aquest dia de maig assolellat i ple de colors i llibres és com un recer on aturar-se i reflexionar en pau.
Preciosa la combinació de paisatges interiors i exteriors que descrius.
Una abraçada!