Qui ho anava a dir

Qui ho anava a dir, que faria un poema a una excavadora 
(llegiu la frase amb la trista malenconia de l'esperpent)

Una excavadora no és
Un artefacte innocent.
Rere la màquina,
Entre la boirina polsegosa,
Observeu el bisturí
Que ens seccionarà la llengua,
Mireu l’esmolat trepà
Que ens foradarà el crani,
Vigileu el retractor
Que ens obrirà prest l’estèrnum
Per llençar cru el nostre cor
A aquella lloba terrible,
Eternament afamada,
Que espera a la gatzoneta,
Damunt les pales,
El seu bocí d’immortalitat.

2 comentaris:

Josep Porcar ha dit...

Rita l'Excavadora, un bon malnom per a la lloba insaciable. Salutacions.

Eduard ha dit...

Doncs qui ho anava a dir, però la poesia social continua ben vigent. Els mateixos llops i llobes, potser amb diferent dogal, continuen perpetrant les seves malifetes, devoradors insaciables. Magnífic i necessari poema