Poema inspirat en Cafe Dancers (Rush Wagner)
Hem perdut el pas, amor,
Sols queda el bruc d’aquestes ínfimes paraules,
Aquests tristos garbuixos enllaçats per la tendresa
Que són ara encenalls d’absència fosca.
Hem crescut?
S’han eixamplat les nostres ànimes d’oblit?
Jo només veig el desert i la derrota.
Torne a la nuesa, a la muda solitud
I el buit amera el meu recer de dona sola.
Aviat seuré entre aquests cossos absents
Mentre el carmí del meu vestit esdevé ombra.
DP, abril de 2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada