Roders


Escampats pel triangle immens que avui és nostre,
niats els ulls amb milanes voltoneres,
voregem la son cargolada dels flamencs,
tot subjectant amb cura unes brides invisibles
que amb plaer, -som tan humans- desfermaríem.
Passegem per a nosaltres, per a ningú i tothom,
fosos amb les llacunes i les promeses d'arrossars
com si tot l'ecosistema depenguera de nosaltres
i desant, en la deriva, records, paraules, anhels,
al bell mig de la terra fanguejada.

1 comentari:

Eduard ha dit...

Un paisatge tan ben descrit que ja em resulta familiar. Un poema que s'endinsa i fructifica en la terra i ens la torna, fecunda i porosa, amarada de sentiment.