Espere el transcurs de les hores toves
Gargotejant papers i paciència,
Obaga la consciència a tota angoixa,
Torrencialment teua com la brava tempesta.
Errant, potser, en la mètrica i el mot,
Acompanyada, això sí, per la perfecció dels teus versos,
Muir per renéixer a cada nou instant
On tu ets el meu present, aliment i carícia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada