No sé si sabré transgredir
-transcendir?-
algun cop
la frontera del jo.
El meu jo,
-algun cop ja ho he dit-
és un melic immens,
una mar d'Aral estesa,
d'una sequedat surreal,
persistent a tancar-se
a les vores
a l'aigua escampada
escorça enllà del món.
Té sentit, així doncs,
seguir emplenant
amb imatges i mots
aquest discret sepulcre
ornamentat de lletres?
Què em sé jo.
Tan sols sóc un melic
o un vast pèlag erm.
Potser ni tan sols
resulta pertinent
formular cap pregunta.
1 comentari:
Ja esperava un nou poema teu, des de les seguidilles tan guapes.
Publica un comentari a l'entrada