D'un temps ençà


Només es coneix qui s'escolta i es parla.

Qui es calla s'ignora entre deserts i dubtes,
entre silencis i defallences.
(Manel García Grau)

D'un temps ençà
ja no m'ignore.
I és greu arrossegar
aquest retard,
i tràgic,
com ho és plorar
d'enveja alexitímica
als peus dels mots
dels qui, més savis,
es van atendre a temps.
Ells, elles,
no deixaren
les paraules estantisses
a les eres del ventre.
Ells no evitaren.
I ara tu em dius,
com un ídol compassiu,
que no patisca,
amb el teu cor cal·ligràfic
que he endevinat enorme.

2 comentaris:

Josep Porcar ha dit...

Et deixe ací un somriure que encara dura.

Helena Arumi ha dit...

Quina meravella, Dolça, llegir-te em fa puja ral cel i tocar-lo!

gràcies, princesa!

Bona Pascua!