Jo dorm. Jo espere (Dibuixets i versets)
















Dorm mentre espere l’aterratge d’uns ulls,
Llunyania de cos encara inconegut
Que tresques ara per arrossars ignots
O per la molsa i el plec de pells alienes.
Malves somnis em dibuixen llits d’anhel,
Retallats en la fosca de la meua lluna nova,
En el lumínic esclat de la teua lluna vella.
(Aterren els teus ulls mentre jo dorm).

4 comentaris:

dibuixetsiversetsblocbonet ha dit...

Recollons, el que acabe de descobrir, xicona!
I és que 'alçant les ales' -és un dir!- per ciberespai s'hi troba cada cosa!!!
L'enhorabona, paisana! I salut i rebolica!

Jesús M. Tibau ha dit...

val la pena mantenir viva la flama de l'espera si ens fa viure amb il.lusió.

qui sap si... ha dit...

Seguirà volant el meu mirar
per sobre els teus ulls
fins i tot quan dormis,
no et vull despertar,
no m’has donat permís
per destorbar-te.
Gaudiré si es pot dir així
veient-te dolça
quan dorms mentre murmures
entre sons lleugers
qui sap si el meu nom.
Dibuixaré en el teu horitzó
la corba del perfil
que li ensenyes a la llum
de la lluna
i amb la nova presència
sol et deixaré
que acabis de somiar.

qui sap si... ha dit...

Ja cau el son la meva vigília
i els ulls descansen
sota les parpelles closes,
el cansament de l’espera.
La lluna dibuixa un camí
d’espurnes d’argent
i amb elles em va dient
avui no vindrà aquí.
Qui sap si té una altra llar
on l’esperen amatent ,
si hi ha, unes altres mans
que l’acaronen
en aquest mateix instant.
Deixa’m que al menys guardi
uns moments el somni dels justos
i descansi fins despertar-me
a la crua realitat que m’espera.
Morir d’amor,
per retornar al fred dia a dia
on esperaré l’impossible...
Tornar a sentir
com em dius que m’estimes.