-->
Caus
Com una mà lasciva o una selva,
Com l'estesa de fulles sobre un tàlem
Sobre la meua pobra pell que ara et respira.
Com una mà lasciva o una selva,
Com l'estesa de fulles sobre un tàlem
Sobre la meua pobra pell que ara et respira.
I tot resta en una capsa de secrets,
El peu embolicat amb mans de seda,
L’aleteig d’una llengua arrecerant-se,
La calor pèlvica encaixada
A l’anell del somni de son compartida.
Caus
Per esvanir-te aviat entre els carrers,
Un bes dissimulat, un lleu adéu,
El arbres del passeig acomiadant-nos...
Cau
A sobre meu la grisor de la tarda.
Tornarà aviat, a la pell, l’asfíxia.
1 comentari:
Descansa el cos,
a la vora dorms
amb el suau ritme
del respirar.
Et miro de reüll
amb la llum
de la lluna
creixent
que entra
pel finestró
entreobert
perquè
entri la fresca
de la matinada .
cercles de fum
s’esvaeixen
com el record
del que acaba
de passar.
Un bes innocent,
perdut enmig
de la porta
ha encès el foc,
tot ha estat
ràpid,
bonic,
intents.
Però era el moment?
Publica un comentari a l'entrada