Treu-me el crit, aquest crit encauat
Tan fondo, tant, que ni té nom
L’abisme profund on rau
El catau llargament amagat,
El crit, amor, que no he gosat,
El que he permés arrelar
Corrompent la víscera, rosegant,
Fent-me esclava de les formes,
De la civilitzada, neuròtica,
Dictadura del gest polit,
De la ferum del respectuós silenci.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada