Troballa













En aquesta catàstrofe que em capgira la vida
Batega la pròpia salvació.
On lluïes quan encara érem a temps?
Pregunte amb l’absurditat de qui ja sap.
Retinc suaument el cor entre els palmells –a tu-
No siga cas que us escapeu amb la contesta.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Els teus versos fan una escissió precisa, com una daga afilada per penetrar allà on vols, al cor de les paraules. Allà on tot és veritable!

T'admiro poetassa!