Dus-me a la terra

Dus-me a la terra. Dus-me.

No sé per què han esdevingut

Tan imperatius els mots,

Quina màgia, quin destí.

No sé a penes res tret de tu.

Rebrega’m entre el llot primigeni.

Fes-me, amor, matèria.

És un prec desesperat.

Dus-me, dus-me a la terra.