Cos de pas


-->


Se sap un cos que rep
l'alè orejat del vent
tallant-li el rostre;
un cos que escolta
el lament ardorós
de gavines en zel
mentre tanca el llibre de poemes
i rotlla la clau de l'automòbil.
Un cos capaç d'aturar-se
de sobte a la vorera
i, al temps que inspira fondo,
escriure el poema
tot constatant
que les moreres faran fulla
en molt poc temps.
Però si és un cos
enmig d'un món
solcat per cossos,
sols un cos més,
un cos de pas,
fet de present...
Per què aleshores li batega
aquest pols desbocat
d'enyor rebel?
Publicat per a 2 comentaris:
Etiquetes de comentaris:
Publicat per a Cap comentari:

Inconvenients


La realitat mostra nombrosos inconvenients. Per exemple, no tindre a l'abast la càmera just quan passes per aquell solar on les màquines s'afanyen a amuntegar la terra emmatollada, i sota el puig recent erigit, tres agrons es posen, mostrant una resistència pacífica contra el desnonament. D'altres inconvenients couen més i per tant són més difícils de contar. No obstant això, seguirem informant.

Publicat per a 1 comentari:

Si pogueres



Però encara ets a temps d’aprendre
que l’estiu formidable que inaugures
pot lluir l’infinit... (J. Porcar)



Si pogueres
guixar per sempre
la paraula estiu al mur,
compondre la foto fixa
de les esperes d'infant,
de les promeses eufòriques,
de l'amor empremtat
a tothora a la pell,
de la sesta zumzejant
a trenc de xardor i silenci,
si pogueres
sobreposar les busques
allà on el plaer i l'espera
tocaven a l'hora en punt,
ho faries?
Publicat per a 1 comentari:

Llegint "Els estius"






Avui,
el teu setembre de núvols transatlàntics
és tan sols una línia inabastable,
un horitzó estrany de veure.
Any rere any,
es reformula
aquesta operació ingènua
de creure que l'estiu
serà una platja eterna,
d'esperar que vindrà
la mateixa infantesa
de barraques i rumbes
i llavors de girasol,
la veu de la mare,
l'entrepà afamat,
el rellotge màgic d'una jove sirena...
Avui,
que tant costa d'alenar,
bufarà un llebeig il·lusori,
almenys un xafogós instant.
Publicat per a 4 comentaris:

Ritual



La seua mà experta
sap entaforar els desitjos
amb tèrbols misereres,
amb mantres que remoregen
gronxats per vents de mitjatarda.
Sap tant de les matèries dúctils
que amb ulls tancats encertaria la barreja.
I ho fa rutinàriament,
no sense alguns grúmols de recança,
val a dir-ho.
Culpes assaonades amb argila.
Sorra assentada amb temors.
Bufa, aqueferat, un llebeig solitari
que ofega les guspires a l'estany,
al temps que el morter qualla.
Publicat per a 1 comentari:
Etiquetes de comentaris:

Les hores enterques



Fugiries
per la finestra grisa,
grisa seria la fugida,
orquestraries un pla innocent
que t'alçara cos amunt
cap a l'alumini tèrbol.
Suspesa a la volta celístia
marxaries cap a ell
i per ell,
al port, a un veler, a la vida
i allà on et fos menester
per maldar, per burlar
la crua visió de romandre
asseguda sobre el teu sec cadàver,
damunt el seti hostil
de les hores enterques
al tall, a la taula i a l'aula,
fitant com peixen les pluges
a les verdes pastures
de pins i palmeres,
a les cases i als horts,
al llom del gos pastor
sol per sempre als tarongers
i a la recança tota
de l'hivern
que agonitza.

Publicat per a 2 comentaris:
Etiquetes de comentaris:
Subscriure's a: Missatges (Atom)